Archivos de Categoría: Blog

2010-03 BERLANGA SECUENCIES DE VIDA

Documental homenatge al director valencià Luís García Berlanga. L’equip del programa ha viscut durant uns dies a Peníscola i ha captat l’essència de Calabuch. Amb els extres que en 1956 participaren en el rodatge de la pel·lícula, hem tornat a rodar algunes de les escenes que més han arribat al cor dels espectador. Els nóvios de Calabuch s’han tornat a casar en l’església de l’Ermitana per a Dossiers. El músic que tocava la trompeta en la banda ha tornat a interpretar aquelles melodies i el xiquet que corria a avisar el pintor de la barca ha repetit l’escena més de mig segle després. Però potser el moment més emotiu del documental és l’encesa del coet de Calabuch. Dossiers ha construït un coet igual que aquell que enlluernava el cel de Peníscola i l’ha encés sota la mirada emocionada d’aquells extres als qual el mestre Berlanga els va fer sentir únics i especials i els convertí en estreles del seu univers.
El documental compta també amb la participació de familiars, amics, directors de cine i actors que han treballat amb ell. La trouppe de Berlanga recorda el seu mestre, l’home que mai estava satisfet de com quedaven les seqüències, que els feia repetir mil vegades, però que treia d’ells el millor que porten dins. José Sacristán, Juan Diego, Amparo Soler Leal, Javier Gurruchaga, Antonio Resines, Guillermo Montesinos recorden anècdotes de rodatges que eren una festa, un caos berlanguià inimitable.

2013-04 VALENCIANS

Valencians es el primero de una serie de reportajes sobre personajes cotidianos de nuestra geografía. Vidas que fluyen como el agua de nuestros ríos.

2013-01-La Llotja temple de mercaders

Durant trenta minuts la gran obra mestra del gòtic civil europeu parlarà per a contar la seua història, revelarà com i per què va ser construïda ja fa més de cinc-cents anys i per què s’ha dit que porta escrit en pedra un programa de salvació. La Llotja és molt més que el gran monument mercantil de la València del Segle d’Or, és una catedral del comerç, un símbol de la riquesa d’una ciutat que era la capital econòmica, financera i cultural de la Corona d’Aragó.
En este documental especial descobrirem el plaer de llegir la Llotja, sabrem què són i què vol dir tot l’univers de símbols que la poblen, perquè ací hi ha déus i dimonis, bèsties i àngels, centaures, músics, animals fantàstics… És la gran casa de l’erotisme, de l’amor, del sagrat, dels herois i dels pecats. Recórrer el saló columnari, l’escala de caragol, les estances amagades, la presó dels comerciants, el saló del Consolat de Mar és un viatge a un passat gloriós que ens fa creure en un futur d’esperança. Per a elaborar este reportatge, Canal 9 ha gravat imatges que ens mostren una Llotja mai vista, un nou concepte d’un monument que és des de l’any 1996 Patrimoni de la Humanitat. La veu dels historiadors que l’han estudiada fins al mínim detall, dels arquitectes que l’han restaurada, dels picapedrers i dels seus amants ens portarà a descobrir un edifici que està viu, que té veu i que proclama que és la gran casa magnífica que porta a la vida eterna.
© RTVV 2013

2012-12-31 CAMPANADES 2013

Estas fueron las últimas campanadas de fin de año que se emitieron en Canal 9 (de momento). Con el ERE en marcha, los ánimos por los suelos y sin presupuesto, me encargaron que idease algo para dar «les campanades 2013». Antiguamente se hacían grabaciones con la Unidad Móvil en diferentes poblaciones, con presentadores y un gran equipo técnico y de figuración. Yo no disponía de medios, así que con una cámara ENG, y la ayuda del departamento de grafismo, tiramos este proyecto hacia delante.
Planteé articular la Comunidad Valenciana de Norte a Sur, pasando por sus pueblos iluminados de Navidad. Quería hacer una alegoría al Tiempo, lo que significa, lo que nos une.
La historia parte de de una cena de Noche Vieja (grabada en una mañana). El reloj nos introduce en un viaje nocturno por la Comunidad (espléndido grafismo 3D que me hicieron para la ocasión en poco más de una semana). El viaje terminará en el Miguelete de Valencia, en la Campana de las Horas, que desde el Siglo XVI es la encargada de dar las horas. Sugerí este campanario porque unos meses antes realicé un documental sobre la Catedral de Valencia y me quedé prendado de esta campana, que lleva siglos dando las horas. Las campanadas las grabé a dos cámaras unos días antes, pero como la Torre del Miguelete la cierran a las 20 h. tuvimos que añadir en post-producción 4 campanadas repetidas.
El vuelo 3D lo compaginé con vistas Navideñas reales de los pueblos y ciudades por los que pasába el vuelo 3D.
Al final obtuvimos un producto de coste cero (salvo los turrones y las uvas). Como anécdota os contaré que los guantes de encaje que nos dejó El Corte Inglés iban unidos y no podíamos cortar el precinto porque si no, nos los cobrarían. Empecé trabajando con planos super cortos, pero al final las maravillosas chicas de vestuario descosieron el precinto para poder trabajar con más libertad. Luego los volvieron a coser y los devolvieron. El sonido ambiente que se oye es del Fin de Año que los estudiantes celebraron en Salamanca a mediados de diciembre.
¡Ay!… ¡Unas veces tanto y otras tan poco!

2012-10-09 DEL SUBSÒL AL CEL ELS TRESORS DE LA CATEDRAL

Un treball dels servicis informatius on els descobrirem tots els misteris i secrets de la Seu de València, el lloc on Jaume I va celebrar la primera missa després de conquerir València.

Durant 27 minuts recorrem totes les estances d’un temple que és un joc d’harmonies, una combinació d’estils on cada pedra conta una història, baixem a les criptes, el cementeri subterrani que amaga galeries i restes de l’antiga mesquita i de l’antic campanar. Pugem a les terrasses i veiem de prop el cimbori i les cúpules de teules blaves de les capelles gòtiques. Però en este documental també hem pogut constatar que són reials tradicions i llegendes que tenen més de 600 anys i que mai fins ara s’havien comprovat.

Acompanyats per l’arquitecte conservador de la catedral, Salvador Vila, entrem en els passadissos més secrets, pugem per les escales que porten a les depèndències més amagades, a llocs que mai s’han gravat, com ara les finestres de les capelles absidals gòtiques, les primeres que es construiren, unes finestres que han estat tapiades durant segles i que pròximament podran tornar a admirar-se. Perquè la catedral, que enguany celebra el 750 aniversari de la primera pedra, és un edifici en constant evolució. De fet, ara s’està acabant de rehabilitar la capella de sant Pere on també s’han descobert finestres gòtiques tapades des de fa 540 anys i s’han restaurat els frescos de Palomino que es cremaren a l’inici de la guerra civil.
Memòria en pedra, en obres d’art i en arxius. Perquè un altre tresor de la catedral són els milers de pergamins, lligalls i incunables que conserva l’arxiu des del segle XIII fins al dia de hui.

Este documental és una mirada íntima, un recorregut de vida per la catedral del Micalaet, dels àngels músics i del sant Calze, la reliquia més estimada pel cristianisme. Tresors d’un temple que és l’església Mare, i que després de moltes intervencions, incendis i danys proclama que està viva i que ens enlluerna la memòria des de fa 8 segles.